{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
genitiu (Diccionari)
genitiu
1.
m. LING.
Cas de la declinació de les llengües indoeuropees que, bàsicament, expressa una relació de possessió, pertinença, origen d'una acció, etc.
2.
genitiu absolut
LING.
Construcció grega similar a l'ablatiu absolut del llatí.
genitiu (Traducció Valencià-Castellà)
genitiu
m.
1.
genitivo -va
(
m.
i
f.
).
2.
genitiu absolut
genitivo absoluto.
Et pot interessar
Claudi
UV
abreboca
anaciclo
anhelo
anteclisa
aristocratizar
compassadament
damajagua
dejadero
difracció
dimorfismo
envalentonar
espadín
fallir
homeòstasi
instruir
jocosidad
mesorecte
obvención