{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
púnic (Diccionari)
púnic -a
1.
adj.
i
m.
i
f.
Cartaginés.
2.
m. LING.
Dialecte del fenici que era parlat a Cartago i a les seues colònies.
púnic (Traducció Valencià-Castellà)
púnic -a
adj.
i
m.
i
f.
púnico -ca.
Et pot interessar
adobar
aixapeït
ajusticiar
cianòtic
crioclastismo
delitós
dialitzable
dominiqués
encirar-se
entretanto
epilogar
inmunizador
intercaladura
miasis
nebulós
noval
reverdecer
saltant
sesqui-
sumamente